︎
Doble projecció a 16mm, 3’, 4:3, color, silent, 2022
![]()
![]()
![]()
![]()
ACME Estudio. Variaciones del Azar. Madrid 2022
Instal·lació. 7 projectors digitals en loop, 7 ordinadors, allargadors, regletes, dimensions variables, 2022
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Una mateixa porció de terra pot esdevenir imatges diferents segons el dispositiu que utilitzem per gravar-la. A RiuRiuRiuRiuRiuRiuRiu enregistro un pas d'aigua amb set càmeres de vídeo diferents durant una única nit.
A través dels set plans, l'experiència de l'espai queda travessada pels diferents nivells de visibilitat de cada aparell, per les variacions en la resolució, l’enquadrament, la llum, el color, el so i la durada de cada gravació. Cada càmera organitza, a la seva manera, allò que apareix davant nostre. Els reflexos de la llum i la remor de l'aigua es tornen gra i soroll rosa al mig de la foscor.
ACME Estudio. Variaciones del Azar. Madrid 2022
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
A l’article La Articulación de la Protesta, l'artista i pensadora alemanya Hito Steyerl reflexiona sobre com l'organització de la política és una qüestió que es pot abordar des dels camps de l'edició i el muntatge cinematogràfics, amb la inclusió i l'exclusió de diferents elements i la seva recombinació a l'espai i el temps per fer efectiu un dissens. Seguint el seu plantejament, els poemes recollits en aquesta publicació són fruit d'un exercici d'edició basat en el joc i la recombinació atzarosa dels fragments del text original de Steyerl, allunyant-lo així del seu caràcter teòric, obrint-lo a altres interpretacions.
La publicació va ser presentada a LAV, a Madrid. Cada exemplar va ser novament intervingut pel grup de participants, servint de material en brut.
LAV. Madrid 2022
Vídeo, 16’31”, 4:3, color, estèreo, 2021
Metro parteix del metratge que trobo en una antiga càmera familiar de principis dels 2000.
Algú de la meva família va gravar accidentalment un viatge en metro i, més tard, vam continuar filmant sobre la cinta de vídeo. Per atzar, les imatges del trajecte conviuen amb les nostres celebracions i moments quotidians, i em sorprèn que no les esborréssim, acollint-les com a record familiar.
Festival (S8). A Coruña 2022
![]()
![]()
![]()
![]()
Notes a l’escala explora la invisibilització de les cures en els espais que habitem, a partir d’una anècdota personal. El projecte s’articula com una col·lecció de notes visuals i sonores, on el registre fragmentat i incomplet de les jornades laborals de la Maria Cruz –la dona que treballa netejant l’escala de l’edifici on visc– dialoga amb imatges i sons d’aquest mateix espai.
Festival Stripart. Barcelona 2022
Il·lustracions
(llapis sobre paper vegetal, 14,8 x 21cm), publicació
autoeditada (impressió digital sobre paper vegetal,
14,8 x 21cm), 2019
![]()
![]()
![]()
![]()
El gest més simple gira al voltant de la gestualitat dels cossos en moments de ruptura, de canvi social. A partir de la intervenció fotogràfica i el dibuix, treballo amb imatges de protestes veïnals dels anys 70s i 80s al districte de Sant Martí, a Barcelona, per identificar i reprendre gestualitats mínimes de resistència. Més enllà de les seves reivindicacions concretes, com la defensa de l’escola pública o el reclam de millores en la infraestructura dels barris, aquests gestos simples formen part d’un cos polític que exerceix la seva capacitat d’aparèixer davant dels altres i ocupar l’espai públic. Imatges originals de l’Arxiu Municipal del districte de Sant Martí, a Barcelona.
Cercle Artístic Sant Lluc. Dinámicas de los cuerpos. Barcelona 2019
![]()
![]()
![]()
![]()
Què passa quan les institucions no compleixen amb allò que van prometre a una comunitat? Aquest compromís trencat és una forma de no fer, són promeses electorals incomplertes, projectes urbanístics paralitzats, retallades en drets civils i laborals, serveis que mai s'arriben a implementar.
Aquestes formes del no fer institucional porten, en molts casos, a l'esclat de protestes. Les vagues i manifestacions són moments on el gest de no fer es torna una eina de protesta, trencant amb la lògica de producció actual. Ells no fan, nosaltres tampoc farem té com a punt de partida aquestes formes de no fer que són resposta al no fer institucional, centrant-se en documents i imatges de protestes del districte de Sant Martí, on s'ubica el Centre d'Art Contemporani Piramidón. Tornar la mirada a aquests documents permet reactivar-los, donar-los un nou sentit des del present. Imatges originals de l’Arxiu Municipal del districte de Sant Martí, a Barcelona.
Piramidón. Jugadas del no hacer. Barcelona 2018
Intervenció a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Col·lecció de documents íntims, 2018
![]()
![]()
![]()
![]()
Durant la meva estada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, vaig adonar-me que la majoria dels documents conservats tenien un caràcter institucional o administratiu, motiu pel qual la història del territori quedava principalment narrada des d’aquests dos àmbits. Vam obrir la col·lecció trontolls*sotracs, formada a partir de documents íntims que els veïns i veïnes de la comarca van cedir a l’arxiu, ampliant així les veus i records que normalment formen part d’aquest tipus d’equipament.
Arxiu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega 2018
(DES)INFORMAR UN ESPAI
![]()
![]()
Amb (Des)informar un espai buscàvem posar en qüestió les metodologies utilitzades per part de les institucions a l’hora d’imposar relats simbòlics a diferents espais públics. Vam intervenir la cartelleria informativa dels Jardins de Sant Pau del Camp, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, amb un text i senyalitzacions alternatius, escrits a partir dels testimonis de persones que habiten l’espai regularment.
Jardins de Sant Pau del Camp. Ciutat Vella, Barcelona 2018
Barra de Ferro. (Des)informar un espai. Barcelona 2018
NADIR
![]()
![]()
![]()
![]()
Nadir explora allò que queda per sobre nostre, a partir d'un joc formal. Mirar d’avall cap amunt i torçar el dispositiu fotogràfic, jugant amb la percepció de les formes que componen el relleu urbà.
UN PRINCIPI D’INCERTESA
Doble projecció a 16mm, 3’, 4:3, color, silent, 2022
amb Céline Latil
Explorar la construcció fílmica del temps com a oportunitat per a
encarnar altres temporalitats. Escoltar els ritmes dels nostres cossos i
dels dispositius cinematogràfics –càmeres i projectors. Jugar amb la
duració d'un gest, la velocitat de gravació i de projecció d'una imatge.
Fer que s'hi trobin.
En
una de les gravacions, la càmera filma a una velocitat superior a la
velocitat de projecció de les imatges, fent que els moviments coreogràfics es presentin lentament. En l'altra, és el cos qui directament es desaccelera i alenteix cada
gest, mentre que la càmera i el projector operen a una velocitat
convencional. Assolir per moments una sincronia, un ritme descompassat que sembla obrir-se, dilatar-se, transcórrer diferent del nostre present.
ACME Estudio. Variaciones del Azar. Madrid 2022
CRUCE. El cuerpo de la llave. Madrid 2022
/
RIURIURIURIURIURIURIU
Instal·lació. 7 projectors digitals en loop, 7 ordinadors, allargadors, regletes, dimensions variables, 2022
Una mateixa porció de terra pot esdevenir imatges diferents segons el dispositiu que utilitzem per gravar-la. A RiuRiuRiuRiuRiuRiuRiu enregistro un pas d'aigua amb set càmeres de vídeo diferents durant una única nit.
A través dels set plans, l'experiència de l'espai queda travessada pels diferents nivells de visibilitat de cada aparell, per les variacions en la resolució, l’enquadrament, la llum, el color, el so i la durada de cada gravació. Cada càmera organitza, a la seva manera, allò que apareix davant nostre. Els reflexos de la llum i la remor de l'aigua es tornen gra i soroll rosa al mig de la foscor.
ACME Estudio. Variaciones del Azar. Madrid 2022
/
AQUÍ Y EN OTRO LUGAR
Publicació autoeditada (impressió digital sobre paper 100gr, 10 x 17,5cm), presentació i activació de la publicació a LAV (Madrid), 2022
A l’article La Articulación de la Protesta, l'artista i pensadora alemanya Hito Steyerl reflexiona sobre com l'organització de la política és una qüestió que es pot abordar des dels camps de l'edició i el muntatge cinematogràfics, amb la inclusió i l'exclusió de diferents elements i la seva recombinació a l'espai i el temps per fer efectiu un dissens. Seguint el seu plantejament, els poemes recollits en aquesta publicació són fruit d'un exercici d'edició basat en el joc i la recombinació atzarosa dels fragments del text original de Steyerl, allunyant-lo així del seu caràcter teòric, obrint-lo a altres interpretacions.
La publicació va ser presentada a LAV, a Madrid. Cada exemplar va ser novament intervingut pel grup de participants, servint de material en brut.
LAV. Madrid 2022
/
METRO
Vídeo, 16’31”, 4:3, color, estèreo, 2021
amb Martí Albert
Metro parteix del metratge que trobo en una antiga càmera familiar de principis dels 2000.
Algú de la meva família va gravar accidentalment un viatge en metro i, més tard, vam continuar filmant sobre la cinta de vídeo. Per atzar, les imatges del trajecte conviuen amb les nostres celebracions i moments quotidians, i em sorprèn que no les esborréssim, acollint-les com a record familiar.
Festival (S8). A Coruña 2022
Centre Cívic Guinardó. Metro. Barcelona 2022
/
NOTES A L’ESCALA
Instal·lació. Loop sonor (21’51”), 40 notes trobades (10 x 10cm), 25 fotografies (paper fotogràfic, 10 x 15cm), 2018 – 2021
Notes a l’escala explora la invisibilització de les cures en els espais que habitem, a partir d’una anècdota personal. El projecte s’articula com una col·lecció de notes visuals i sonores, on el registre fragmentat i incomplet de les jornades laborals de la Maria Cruz –la dona que treballa netejant l’escala de l’edifici on visc– dialoga amb imatges i sons d’aquest mateix espai.
Festival Stripart. Barcelona 2022
/
EL GEST MÉS SIMPLE
Il·lustracions
(llapis sobre paper vegetal, 14,8 x 21cm), publicació
autoeditada (impressió digital sobre paper vegetal,
14,8 x 21cm), 2019
amb Mònica Ruiz
El gest més simple gira al voltant de la gestualitat dels cossos en moments de ruptura, de canvi social. A partir de la intervenció fotogràfica i el dibuix, treballo amb imatges de protestes veïnals dels anys 70s i 80s al districte de Sant Martí, a Barcelona, per identificar i reprendre gestualitats mínimes de resistència. Més enllà de les seves reivindicacions concretes, com la defensa de l’escola pública o el reclam de millores en la infraestructura dels barris, aquests gestos simples formen part d’un cos polític que exerceix la seva capacitat d’aparèixer davant dels altres i ocupar l’espai públic. Imatges originals de l’Arxiu Municipal del districte de Sant Martí, a Barcelona.
Cercle Artístic Sant Lluc. Dinámicas de los cuerpos. Barcelona 2019
/
ELLS NO FAN, NOSALTRES TAMPOC FAREM
23 fotografies intervingudes digitalment, 2018
Què passa quan les institucions no compleixen amb allò que van prometre a una comunitat? Aquest compromís trencat és una forma de no fer, són promeses electorals incomplertes, projectes urbanístics paralitzats, retallades en drets civils i laborals, serveis que mai s'arriben a implementar.
Aquestes formes del no fer institucional porten, en molts casos, a l'esclat de protestes. Les vagues i manifestacions són moments on el gest de no fer es torna una eina de protesta, trencant amb la lògica de producció actual. Ells no fan, nosaltres tampoc farem té com a punt de partida aquestes formes de no fer que són resposta al no fer institucional, centrant-se en documents i imatges de protestes del districte de Sant Martí, on s'ubica el Centre d'Art Contemporani Piramidón. Tornar la mirada a aquests documents permet reactivar-los, donar-los un nou sentit des del present. Imatges originals de l’Arxiu Municipal del districte de Sant Martí, a Barcelona.
Piramidón. Jugadas del no hacer. Barcelona 2018
/
TRONTOLLS*SOTRACS
Intervenció a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Col·lecció de documents íntims, 2018
Durant la meva estada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, vaig adonar-me que la majoria dels documents conservats tenien un caràcter institucional o administratiu, motiu pel qual la història del territori quedava principalment narrada des d’aquests dos àmbits. Vam obrir la col·lecció trontolls*sotracs, formada a partir de documents íntims que els veïns i veïnes de la comarca van cedir a l’arxiu, ampliant així les veus i records que normalment formen part d’aquest tipus d’equipament.
Arxiu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega 2018
/
(DES)INFORMAR UN ESPAI
Intervenció i documentació en vídeo, 2018
amb Pau Minguet, Alba Mori i Claudia Poblete
Amb (Des)informar un espai buscàvem posar en qüestió les metodologies utilitzades per part de les institucions a l’hora d’imposar relats simbòlics a diferents espais públics. Vam intervenir la cartelleria informativa dels Jardins de Sant Pau del Camp, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, amb un text i senyalitzacions alternatius, escrits a partir dels testimonis de persones que habiten l’espai regularment.
Jardins de Sant Pau del Camp. Ciutat Vella, Barcelona 2018
Barra de Ferro. (Des)informar un espai. Barcelona 2018
/
NADIR
Fotografia, publicació autoeditada, 2018
Nadir explora allò que queda per sobre nostre, a partir d'un joc formal. Mirar d’avall cap amunt i torçar el dispositiu fotogràfic, jugant amb la percepció de les formes que componen el relleu urbà.