︎
Metro (2021)
Vídeo, 16’19”, 4:3, color, estèreo
amb Martí Albert
Metro parteix del metratge que trobo en una antiga càmera familiar de principis dels 2000.
Algú de la meva família va gravar accidentalment un viatge en metro i, més tard, vam continuar filmant sobre la cinta de vídeo. Per atzar, les imatges del trajecte conviuen amb les nostres celebracions i moments quotidians, i em sorprèn que no les esborréssim, acollint-les com a record familiar.
Algú de la meva família va gravar accidentalment un viatge en metro i, més tard, vam continuar filmant sobre la cinta de vídeo. Per atzar, les imatges del trajecte conviuen amb les nostres celebracions i moments quotidians, i em sorprèn que no les esborréssim, acollint-les com a record familiar.
Notes a l’escala (2018 – 2021)
Instal·lació. Loop sonor (21’51”), 40 notes trobades (10 x 10cm),
25 fotografies (paper fotogràfic, 10 x 15cm)
Notes a l’escala explora la invisibilització de les cures
en els espais que habitem, a partir d’una anècdota personal. El projecte s’articula com una col·lecció de notes visuals i sonores, on el registre fragmentat i incomplet de les jornades
laborals de la Maria Cruz –la dona que treballa netejant l’escala
de l’edifici on visc– dialoga amb imatges i sons d’aquest mateix
espai. Una constel·lació de gestos mínims que qüestionen la
condició d’invisible d’aquest conjunt de tasques i dels col·lectius
qui les realitzen.
El gest més simple (2019)
23 fotografies intervingudes digitalment, il·lustracions
(llapis sobre paper vegetal, 14,8 x 21cm), publicació
autoeditada (impressió digital sobre paper vegetal,
14,8 x 21cm)
amb Mònica Ruiz
El gest més simple gira al
voltant de la gestualitat dels cossos en moments de ruptura, de canvi social. A partir de la intervenció fotogràfica i el dibuix,
treballo amb imatges de protestes veïnals dels anys 70s i 80s al districte de Sant Martí, a Barcelona, per identificar i reprendre
gestualitats mínimes de resistència. Més enllà de les seves
reivindicacions concretes, com la defensa de l’escola pública o el reclam de millores en la infraestructura dels barris, aquests
gestos simples componen un cos polític que exerceix la seva
capacitat d’aparèixer davant dels altres i ocupar l’espai públic. Imatges originals de l’Arxiu Municipal
del districte de Sant Martí (Barcelona).
trontolls*sotracs (2018)
Intervenció a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Col·lecció de documents íntims
Durant la meva estada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell,
vaig adonar-me que la majoria dels documents conservats
tenien un caràcter institucional o administratiu, motiu pel qual
la història del territori quedava principalment narrada des
d’aquests dos àmbits. Vam obrir la col·lecció trontolls*sotracs,
formada a partir de documents íntims que els veïns i veïnes de
la comarca van cedir a l’arxiu, ampliant així les veus i records
que normalment formen part d’aquest tipus d’equipament.
(Des)informar un espai (2018)
Intervenció i documentació en vídeo
amb Pau Minguet, Alba Mori i Claudia Poblete
Amb (Des)informar un espai volíem posar en qüestió les metodologies utilitzades per part de les institucions a l’hora d’imposar relats simbòlics a diferents espais públics. Vam intervenir la cartelleria informativa dels Jardins de Sant Pau del Camp, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, amb un text i senyalitzacions alternatives, escrits a partir dels testimonis de persones que habiten l’espai regularment.
Nadir (2018)
Fotografia, publicació autoeditada
Nadir explora allò que queda per sobre nostre, a partir d'un joc formal. Al camp de l'astronomia, el terme nadir designa la intersecció entre vertical d'un observador i l'esfera celeste. En l'àmbit del cinema i la fotografia, el pla nadir recupera aquest significat en portar a l'extrem el contrapicat i situar la càmera de forma perpendicular al terra. Mirar d’avall cap amunt com a gest que busca torçar el dispositiu fotogràfic, jugant amb la percepció de les formes que componen el relleu urbà.